Sinterklaas II

El passat 5 de desembre va ser la nit de Sinterklaas, i com alguns ja sabreu, va fer moolt de fred, tant a fora al carrer

com a dins de la oficina

 Fins i tot es van gelar alsguns grachts (canals de ciutat pronunciat "jrajt" en castellà):

El Waag de Nieumarkt

Així que hauria sigut una nit molt tranquila a A'dam...

si no fós per un grup organitzat d'homes negres orquestrat per un superheroi disfraçat de bisbe que es dediquen a entrar a les cases per les xemeneies i deixar regals als qui creuen en la seva existència.

Piets infraganti a Bijenkorf

Advisory content for parents: el text que ve a continuació no és apte per a menor de 9 anys.


Segons tinc entès, les families benestants contracten un sinterklaas particular perquè doni els regals als petits de la casa (generalment entra per la porta). A la resta de famílies,
a) un bon veí es posa la barba i la mitra
b) el pare de la família recorda que ha de sortir un moment a fer un recado, se sent algú trucant a la porta i quan van a obrir, apareixen tots els regals!

Quan els nens tenen l'edat de questionar-se aquest fenòmen paranormal i experimenten una forta dissonància cognitiva entre les seves creences i els seus raonaments, paren de celebrar aquesta festa i s'acaben els regals (tot i que en tinc els meus dubtes, m'han dit que és així).

Una altre cosa que no he dit encara de Sinterklaas, és que porta un llibre enorme on hi té escrit si el nen ha estat dolent durant l'any (així sap si li ha de donar o no regals). Els nens s'asseuen a la seva falda i Sint els llegeix en forma de poesies tot allò que han fet malament... Haig de fer més recerca sobre això últim perquè em sembla massa cruel...
El cas és que pels més grants l'única part de la festa que es manté és aquesta, la de llegir poesies burlesques sobre coses vergonyoses que han passat als familiars i/o amics. A Amolf, per exemple, vam tenir a Sinterklaas Ad (hi ha fotos, però són totes a la intranet de la feina, així que millor que no les posi), recordant a una companya de feina que un dia que havia perdut les claus de casa va haver d'anar a dormir a la feina. Però com que les llums de l'edifici s'encenen amb sensors de moviment, no va poder dormir gents.

Doncs aqui teniu algunes coses que he esbrinat sobre com els neerlandesos celebren aquesta festa tant seva. Que consti que una servidora no va seure a la falda de'n Sint.


Ens veiem dissabte vinent per Mataró o dalt dels nuvols!

sinterklaas I

Ara farà dues setmanes va arribar Sinterklaas a Amsterdam, i com a bona nena vaig anar a rebre'l. Una mica de música per ambientar:

Dies abans de rebre a Sinterklaas, Sint pels amics, tots els nens i nenes neerlandesos practiquen les cançons de nadal  sinterklaasliedjes com la del video anterior. Així tots els nens aprenen el més important d'aquest personatge:
1) és un sant que ve d'Espanya amb un baixell de vapor
2) porta regals als nens bons
3) s'emporta els nens dolens de nou cap a Espanya dins d'un sac
4) l'acompanyen homes blancs pintants de negre amb una perruca afro, els llavis pintats vermells, arrecades daurades, roba africana/turca/ortera i són els que en realitat fan tota la feina bruta

processant... processant... CONTROL+ALT+SUPR.... reiniciant...

Recapitulant:
1) algú l'ha vist alguna vegada desembarcar des d'Espanya? des de quin port, Palos de la Frontera o Pals? ara ja entenc què hi fant tants guiris a la Costa Brava....
2) clar xantatge emocional usat també pels treis reis mags
3) "sinterklaas, creant forts prejudicis als nens neerlandesos des de l'any 349". Quina imatge s'emporten d'Espanya els nens i nenes neerlandesos?
4) sí, Sud Àfrica va ser una colónia neerlandesa

processant... processant... CONTROL+ALT+SUPR.... reiniciant...

Fets reals:
1) segons la viquipedia, Sant Nicolàs (280–342), patró d'Amsterdam, els nens i els mariners, va ser un Bisbe de l'Imperi Bizantí (ara Turquia). Al 1087 les seves reliquies van ésser portades a Bari (Regne de Napols de l'època), que al 1446 va passar a ser part d'Aragó, i després d'Espanya. En conclusió Sant Nicolàs, ni viu ni mort, va trepitxar mai la Península Ibèrica!

Grotere kaart weergeven

De les dades anteriors, tabé es pot extreure que no va de color vermell per culpa de la coca-cola sino perquè és la típica iconografia dels bisbes.
2) La tradició dels regals és aparentment precristiana, però com sembla que Sant Nicolas feia regals als nenes pobres doncs ja s'ho van apanyar ^_^
3-4) Els suposats "servents lliures" de Sinterklaas, s'anomenen Zwarte Piets (pronunciat "ezvarte pit" en català, Piets negres) i la seva provinència és incerta. Que si que era un dimoni que sant Nicolas va dominar i a posteriori esclavitzar, que si que era un servent/esclau turc, que si que era negre pero queda lleig i per tant direm que és blanc i queda tacat de carbó al baixar per les xemeneies i anant encara més lluny algunes associacions proposen pintar-los la cara de diferents colors..
El més important per als nens però, és que porten un sac de doble funció (portar caramels, endur-se nens dolents) i una escombra de palla per castigar els nens dolents. Quan jo els vaig veure arribar anaven amb patins, feien moltes tonteries i els nens no paraven de cridar "piiiiit, piiiit!" per demanar-los caramels. Sembla que només els expatriats els teniem por...

A continuació us deixo algunes fotos de l'arribada:

gran expectació esperant en sint (Amsterdam, 14 novembre 2010)

I am sterdam (Amsterdam, 14 novembre 2010)

Sint cavalgant el seu cavall blanc gris segons la vikipèdia (Amsterdam, 14 novembre 2010)

piiits! piiit! (Amsterdam, 14 novembre 2010)

Hora de tornar cap a casa:

fiets (Amsterdam, 14 novembre 2010)

I per acabar, tingueu present que ser Sinterklaas no és sempre fàcil:

museum n8

Com ja vaig anticipar en la pasada entrada, dissabte passat nit va ser la Museum n8. (museum nacht, pronunciat "museum najt" llegit en catsellà). Una nit en què els museus d'Amsterdam es converteixen en locals d'esbarjo. Només cal veure l'especte duna de les galeries del FOAM (Fotographiemuseum Amsterdam).

FOAM_fotografiemuseum Amsterdam (museum n8 2010)

Aprofitant l'ocasió vaig visitar uns quants museus. El segon va ser l'Hortus Botanicus on s'hi podien trobar tota mena d'especiments:

fauna a l'Hortus (Museum n8 2010)

 Però no tots medien metre 70, sinò que n'hi havia de bastant més petits, però comestibles:

menú a l'Hortus (Museum n8 2010)

Val a dir que, tot i que no entenc perquè els servien amb els mateixos condiments que el sushi, el wasabi i el ginger s'agraïa, i la poca iluminació també ^_^

Després de sopar vam decidir anar a un lloc més espiritual, la Sinagoga Portuguesa, fundada per jueus expulsats de la península Ibérica:

Sinagoga Portuguesa (museum n8 2010) haig d'apednre a fer fotos acceptables en entorns foscos...

I amb la consciència tranquila... vam anar cap a l'Hermitage on s'hi representava una obra sobre la vida d'Alexandre el Gran. El problema, és que els actors eren quasi tots rossos, i alguns representaven zombies (segons ells personatges que havíen mort en anteriors escenes i s'apareixíen com fantasmes al jove Alexandre) de manera que més aviat semblava una representació de Deboradors de cadàvers (Eaters of the Dead, aka El guerrer número 13) de Michael Crichton.

representació a l'Hermitage (museum n8 2010) no vaig fer cap fot dels zombies... feien masa por o_O'

La raó de tot això és que hi havia una exposició temporal sobre el conquistador macedònic; aqui un morphing sobre com deuria ser aquest imponent guerrer:

l'home que conquerí la meitat i més del món conegut, Alexandre el Gran (Hermitage, museum n8 2010) no deixo de pensar que si fós un personatge fictici, cap disenyador de personatges li hagués posat aquestes celles...

Però també s'hi podia trobar música a l'escensor i gent ballant dances que segons una font fiable no eren russes:

Hermitage d'Amsterdam (Museum n8 2010)

Una part de la visita a l'Hermitage que em va agradar molt, va ser la cuina (del 1725), on hi havia una ombra que em parlava:

cuina de l'Hermitage d'Amsterdam (Museum n8 2010)

I per acabar aquest pupurri de nit, l'Smart Project Space, que encara no se de què anava:

descarregant estrés (Smart Space Project Amsterdam, Museum n8 2010)

I això és tot, per la següent entrega parlaré de Sinterklaas, l'heroi de tots els nens Neerlandesos ;)

Tot ziens,

núr

plou i fa sol

Com ja he mencionat en altres articles, a Amsterdam i plou la mitat de l'any. Però al tractar-se d'un pais sense muntanyes hi fa molt de vent i els núvols venen i se'n van, i amb ells, la pluja. Potser ara fa sol, però qui sap si d'aqui un ratet estarà diluviant.

Per aquest raó, una web molt important per a tots els amsterdencs és: http://www.buienradar.nl/ perquè conté la previsió de pluja a tot el país cada 10 minuts durant la següent hora. Així doncs, per exemple, si jo ara (15:55) miro per la finestra no plou, però oju que a les 16:25 ve pluja!

buienradar dissabte 6 de novembre 2010

En aquesta ciutat on el principal medi de transport és la bici, aquesta web és quasi un fenòmen. Quan comensa a ploure tothom treus el mòbils d'ultima generació per conectar-se a la web i veure quan pararà de ploure... fins i tot crec que s'ha convertit en la nova forma de lligar, en comptes de demanar foc pel cigarro, aqui pots demanar si algú té internet per saber quan pararà de ploure ^_^

Ara fà un ratet plovia i feia sol i, vist des de casa era prou bonic ;)

vista des de la finestra de casa meva (Novembre 2010)

Espero que aquest vespre no plogui perquè avui és la museum n8 i encara no m'he comprat un poncho per mi i la bici...

ADE + la fira

La setmana passada va ser l'ADE 2010, Amsterdam Dance Event, una convenció de músca electrònica amb conferències i concerts a varis locals de la ciutat.

Tot i que no sóc massa fan d'aquest tipus de música, vaig acabar anant a un d'aquests concerts, i la veritat és que el contigut va ser molt més melòdic del que m'esperava.

Concretament vaig anar a Melkweg un local bastant popular que en un dia normal pot tenir aquest aspecte:

Melkweg (Setembre 2010)

I el concert que vaig anar era d'un tal Steven Ellison, Flying Lotus en el seu alter ego artístic si no ho he entès malament:


Després de saltar-me la cua de dues illes de cases somrient al porter, l'interior del local tenia aquest aspecte:

Flying lotus @ADE Dorian Concept (Octubre 2010) - els holandesos són massa alts...

barra de Melkweg (Octubre 2010)

Però res d'envejar amb el panorama que hi havia a les afores del local:

aprop de Leidseplein (Octubre 2010)

I tal i com anticipa el títol d'aquest artícle, la fira ha arribat a Amsterdam! I no se'ls va ucórrer res millor que posar-la al centre de la ciutat, en plena plaça Dam. Aqui un parell de fotos d'ahir ^_^

plaça Dam d'A'dam (Octubre 2010)

warmoestraat A'dam (Octubre 2010)

Nota sobre les dues fotografies:
1a: en primer plà tenim un típic banc amsterdenc amb les tres creus de sant Andreu i un taulell d'escacs, dos elements que estan escampats per tota la ciutat i en parlaré un altre dia.
2a: sí, ja han posat les llums de nadal! Inhaugurades aquest mateix cap de setmana ^_^

Tot ziens i mengeu forces castanyes!

Open dag AMOLF

El passat dissabte 9 d'Octubre com ja vaig comentar va ser l'open dag a AMOLF (dia de portes obertes). Una meravellosa excusa per anar a la feina en dissabte ¬¬'.


Hi havia la tira d'activitats per a nens i explicacions per a tots els publics. Entre altres coses podies filmar-te amb personatges ficticis portant una capa que fa invible al pur estil Harry Potter:

proves de croma a AMOLF (09-10-10)

Ara bé, la pregunta inevitable és: per què van posar una tela verda si totes les parets de l'edifici ja són d'aquest mateix verd? o bé, podríem fer tot l'edifici invisible o posar imatges de platges caribenyes?

En una altre secció es podia jugar amb solucions molt concentrades d'aigua i maizena (aqui van usar 10kg):

aigua i maizena a AMOLF (09-10-10)

Al mesclar molta maizena amb aigua, es forma un líquid no newtonià, i.e. que la viscositat depen no linearment de la velocitat amb què flueix el liquid.
En aquest cas, si per exemple submergim la mà a poc a poc, el líquid és poc viscós i per tant ens costa poc fer-ho, però si per contra fem un moviment molt ràpid, com ara donar un cop de martell, el liquid respòn quasi com un sòlid (molta viscositat).
Això és el mateix que passa amb la sorra movedissa. Si un dia hi caieu, Déu no ho vulgui, per poc que us mogueu us anireu emfonsant com si fossiu en una piscina de mel, però quan intenteu treure els braços ràpidament cap a la superfície, la sorra es comportarà com un sòlid i us serà impossible trere'ls. No us enfonsarieu totalment com a les pelis, però hi quedaríeu atrapats... La forma de sortir-ne és poder-se agafar a una corda i ser estirats molt a poc a poc...

Un altre experiment consistia en extreure ADN de fruita: no sóc biòloga, i no acabo d'entendre el procés... així que us deixaré un link d'informació per si ho voleu probar a casa.

extreaient ADN del kiwi a AMOLF (09-10-10)

També es podien seguir explicacions sobre experiments que es fan al centre, però si esteu interessats en la recerca que es du a terme millor dirigiu-vos directament a la web del centre.

D'altre banda, aqui teniu una mica d'informació d'aquest l'edifici encantat on les persianes i els llums s'encenen sols.


tot ziens!

lunch

Els passats 4 i 5 d'Octubre vaig tenir la sort d'assitir a l'Anual Dutch meeting on Molecular and Cellular Biophysics en un hotel perdut al bosc aprop de Veldhoven. La veritat és que com a segon i tercer dia de feina va ser genial; vaig veure el panorama cientific del pais i vaig conèixer molts companys de feina ^_^

Val a dir que per ser un país tant petit (~16 millions d'habitants) i un tema tant acotat vaig quedar terriblement  impresionada per la quantitat i qualitat del que hi vaig veure (~150 posters, 300 persones, molts experiments capdavanters al món, a l'escriptora se li cau la bava...). També haig de dir que l'estada era totalment gratuïta (i.e. pagada per nostra senyora la FOM - Fundamenteel Onderzoek der Materie de la qual en parlaré un altre dia)

Deixant de banda la part professional, i que no vaig poder visitar Eindhoven (que estava a menys de 10 km Y_Y), una altra cosa que em va sorprendre en aquest congrés va ser el dinar:

"lunch" a l'Anual Dutch meeting on Molecular and Cellular Biophysics

- Ehem, on és el meu arroç?
- Pobre ingènua catalana que encara no sap que és el "lunch" neerlandès...

Doncs bé, ara ja en tinc una idea més clara del que és el "lunch" (pronunciat "luntx"). És l'àpat que es menja entre les 12:00 i la 13:00. Generalment es dedica entre mitja hora i tres quarts a la seva preparació i ingesta. Consisteix totalment majoritàriament de sanvitxos preparats al mateix moment de menjar-los acompanyats amb llet o suc. El "lunch" que vaig tenir al congrés era quasi excepcional perquè contenia una "kroket". He decidit que la paraula és femenina, ja que és un clar derivat de la Croquette francesa tot i que els neerlandesos se la van fer seva cap al 1800 i a resultes deixa bastant que dessitjar (almenys les que he provat fins al moment). L'altre element especial del "lunch" del congrés és la mescla de farina i xocolata que veieu al l'extrem inferior esquerra de la foto (em resisteixo a anomenar-ho d'una altra manera).

A l'hora del "lunch" la "kantine" de la feina s'omple de potets de diferents pastetes com ara mermelada, pindakaas (crema de cacauets) i altres coses que encara no he averiguat què són, i tothom comença a untar-se el pà fresc del dia. Com que de moment m'ha fet vergonya fer una foto al panorama, ahir vaig emular un d'aquest "lunchs" jo mateixa:

mermelada, pindakaas, i el preferit dels nens petits: mantega amb chocoladehagelslag

Segurament el menú que vaig elegir no deu ser massa sa, però la veritat és que a la "kantine" de la feina s'hi poden trobar sanvitxos que fan força bona pinta, els que més he vist són llèsques de gouda, tomàquet i advocat. Tot un exemple d'alimentació crudivegana.

Sense dubtar de lo sa que pugui ser dinar cada dia així (els neerlandesos són més alts i aguanten millor el fred i la pluja que els catalans), i que a les 6 de la tarda t'estàs morint de gana, el "lunch" redueix entre una i dues hores al dia el temps que la dona neerlandesa perd dedica a cuinar. Potser la cuisine neerlandesa no arriba ni a la sola de la sabata de la catalana però qui sap si aquesta diferència en la forma de menjar contribueix a la differència de productivitat entre els dos països. 

Eet smakelijk! (pronunciat "eit smàqueleic") = Bón profit!

La casa del pintor

Entre les visites que vaig fer aquest setembre una de les meves preferides va ser la de la casa de Rembrant: "Rembrandthuis" (pronunciat "Rembrant haus").

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden 1606 – Amsterdam 1669) és tota una icona aqui a Amsterdam ja que se'l considera el pintor més important de "l'edad d'or neerlandesa" (Hegemonía neerlandesa del siglo XVII segons la wikipedia en castellà).
La veritat és que hi ha massa coses per explicar d'aquest senyor i dels seus quadres i jo no sóc precisament una gran entusiasta de l'art emmarcable i penjable a la paret d'un museu...

Sobre la seva vida, només diré que deuria ser suficientment "culebrònica" com perquè se'n fés un musical:

Em sembla que hauré d'aprendre una mica més de neerlandès si un dia el vull anar a veure...

Sobre el seu art, m'abstindré de comentar fins que m'hagi informat millor (o trobi algu que en vulgui parlar... alguna historiadora de l'art?), només mostrar una evolució dels seus autoretrats:

Evolució dels autoretrats de Rambrandt 16??, 1628, 1639 (imatges d'aqui i d'aqui)

Però anem a la part que a mi em va agradar visitar: la casa on va viure i pintar del 1639 al 1658. Luxosa i ben cituada a la ciutat, va contribuïr notablement a que el pintor s'arruinés.

Grotere kaart weergeven

Façana de la Rembrandthuis, la de les portes verdes (foto d'aqui)

Els mobles originals van ésser subastats de manera que la casa actualment està amoblada amb mobles d'època similars. Vaig fer fotos de vàries sales, però van quedar molt fosques...
A continuació un lloc al que segurament Rembrandt entrava poc, la cuina:

cuina de la Rembrandthuis (Setembre 2010)

I a sota una sala a la que sí que hi passava forces hores: la seva habitació. Si podeu desviar la mirada de l'orterada de xemaneia que hi ha en primer pla, podreu veure el llit. Es veu que en aquella éspoca se seguia l'estil Doraimon, i.e. dormir dins l'armari. A més, els llits eren la mitat de llarcs que un llit convencional actual perquè no es dormia completament estirat, sinó mig reclinat, ja que es creia que la gent es moria de no se qué si dormia totalment estirat... ok, si no us ho creieu pregunteu-ho a l'audioguia del museu!

habitació principal de la Rembrandthuis (setembre 2010)

I l'altra sala on encara hi deuria passar més hores: l'estudi.
Aqui preparava la pintura a base de mesclar els pigments (foto de l'esquerra) amb oli (foto de la dreta) i matxacar-ho bé amb el morter de la foto de la dreta fins obtenir una pasteta amb les òptimes condicions viscoelàstiques per després pintar (deformació professional, jo?).

pigments, oli i utensilis per a la manufacturació de pintura (Rembrandthuis setembre 2010)

Un cop preparada la pintura, toca encarar-se a un llenç en blanc:

estudi de Rabrandt (2010)

En un detall de l'estudi es pot veure com les estanteries estaven plenes d'utensilis de dibuix i rampoines cares que Rembrandt coleccionava.  Val a dir que tenia una sala amb un centenar d'elements curiosos que anaven des de katanes a busts romans passant per la vèrtebra d'una balena i animals dissecats... totalment al nivell de la col·lecció de la sireneta... llàstima que no en vaig fer cap foto.

detall de l'estudi de Rembrandt, oju amb el tamboret (setembre 2010)

 Finalment deixo un detall de les rajoles de la casa:

rajoles de la Rembrandthuis (setembre 2010)

Al museu de la casa també s'hi podien veure gravats de Rembrandt i una mica d'esplicació de la metodologia per fer-los, però ja en parlaré més endavant.

Tot ziens!

Amsterdam ArenA

Wau! ja porto un mes clavat aqui i encara tinc moltes coses atraçades per explicar!
Avui presento un dels llocs que vaig visitar ara farà dues setmanes: el camp de futbol del Amsterdamsche Football Club Ajax: l'Amsterdam Arena!

Una miqueta de música per ambientar:

 El camp es troba una mica a les afores de la ciutat en un barri una mica chungo, però està força ben comunicat, fins hi tot i ha una carretera que pasa per sota de l'estadi!

foto aèria (wikipedia)

Es poden fer visitetes guiades d'una horeta on un noi tot ple entusiasta intentarà fer-te creure que l'Ajax és el millor equip del món.

vista de pilota (setembre 2010)

meu primer intent a la vida de fer una panoràmica... la gespa està super mal conectada, crec que la propera vegada hauré de buscar un tutorial en comptes de fer-ho a piñón... (setembre 2010)

Sobre l'estadi, diguem que és molt jovenet i "petitó", va néixer el 1996 i té 51715 seients.
Com que a Amsterdam hi plou la mitat dels dies de l'any, el sotre de l'estadi és retràctil, de manera que queda cobert en "només" 18 minuts, que es veu que és algo impresionant tractant-se de 32000m2. (Més informació sobre la construcció aqui)

clima d'Amsterdam (wikipedia)

Com que pràcticament no toca el Sol a la gespa, durant el dia han de posar aquests plafonets blancs que es veueun a mitat del camp que són com Sols artificials. Val a dir que un grup d'hispanoparlants de la feina estem considerant sèriament que ens n'intal·lin al laboratori ^_^.

zones VIP (setembre 2010)

Sols artificals vistos des de les zones VIP. La paret amb graffities és on hi posen els boixos nois holandesos...(setembre 2010)

 I bé, després de la visita es pot anar al museu de l'Ajax on hi ha fotos de molts jugadors... a la foto de sota almenys n'hi ha dos que han estat entrenadors del Barça!

esportistes suposadament famosos ^_^

Per si ja se us ha acabat la musiqueta aqui en teniu més:

I per acabar, el simbol de l'equip: un perfil del colosal i implacable guerrer grec Ajax pintat amb 11 traços (un per jugador). Val a dir que Ajax és alavat perquè mai ningú va aconseguir ferir-lo en les batalles de Troja; un cop acabada la guerra, però, es va suicidar amb l'espasa d'Hector per raons massa llargues per explicar... ja sabem que tots els herois grecs estaven tocats del bolet ^_^

Ajax

I aqui ho deixo, que ara aniré per dinar i avui és l'Open dag a AMOLF i anire a treure el cap a veure com ensenyen experiments als nens petits ^_^.


doí!