lunch

Els passats 4 i 5 d'Octubre vaig tenir la sort d'assitir a l'Anual Dutch meeting on Molecular and Cellular Biophysics en un hotel perdut al bosc aprop de Veldhoven. La veritat és que com a segon i tercer dia de feina va ser genial; vaig veure el panorama cientific del pais i vaig conèixer molts companys de feina ^_^

Val a dir que per ser un país tant petit (~16 millions d'habitants) i un tema tant acotat vaig quedar terriblement  impresionada per la quantitat i qualitat del que hi vaig veure (~150 posters, 300 persones, molts experiments capdavanters al món, a l'escriptora se li cau la bava...). També haig de dir que l'estada era totalment gratuïta (i.e. pagada per nostra senyora la FOM - Fundamenteel Onderzoek der Materie de la qual en parlaré un altre dia)

Deixant de banda la part professional, i que no vaig poder visitar Eindhoven (que estava a menys de 10 km Y_Y), una altra cosa que em va sorprendre en aquest congrés va ser el dinar:

"lunch" a l'Anual Dutch meeting on Molecular and Cellular Biophysics

- Ehem, on és el meu arroç?
- Pobre ingènua catalana que encara no sap que és el "lunch" neerlandès...

Doncs bé, ara ja en tinc una idea més clara del que és el "lunch" (pronunciat "luntx"). És l'àpat que es menja entre les 12:00 i la 13:00. Generalment es dedica entre mitja hora i tres quarts a la seva preparació i ingesta. Consisteix totalment majoritàriament de sanvitxos preparats al mateix moment de menjar-los acompanyats amb llet o suc. El "lunch" que vaig tenir al congrés era quasi excepcional perquè contenia una "kroket". He decidit que la paraula és femenina, ja que és un clar derivat de la Croquette francesa tot i que els neerlandesos se la van fer seva cap al 1800 i a resultes deixa bastant que dessitjar (almenys les que he provat fins al moment). L'altre element especial del "lunch" del congrés és la mescla de farina i xocolata que veieu al l'extrem inferior esquerra de la foto (em resisteixo a anomenar-ho d'una altra manera).

A l'hora del "lunch" la "kantine" de la feina s'omple de potets de diferents pastetes com ara mermelada, pindakaas (crema de cacauets) i altres coses que encara no he averiguat què són, i tothom comença a untar-se el pà fresc del dia. Com que de moment m'ha fet vergonya fer una foto al panorama, ahir vaig emular un d'aquest "lunchs" jo mateixa:

mermelada, pindakaas, i el preferit dels nens petits: mantega amb chocoladehagelslag

Segurament el menú que vaig elegir no deu ser massa sa, però la veritat és que a la "kantine" de la feina s'hi poden trobar sanvitxos que fan força bona pinta, els que més he vist són llèsques de gouda, tomàquet i advocat. Tot un exemple d'alimentació crudivegana.

Sense dubtar de lo sa que pugui ser dinar cada dia així (els neerlandesos són més alts i aguanten millor el fred i la pluja que els catalans), i que a les 6 de la tarda t'estàs morint de gana, el "lunch" redueix entre una i dues hores al dia el temps que la dona neerlandesa perd dedica a cuinar. Potser la cuisine neerlandesa no arriba ni a la sola de la sabata de la catalana però qui sap si aquesta diferència en la forma de menjar contribueix a la differència de productivitat entre els dos països. 

Eet smakelijk! (pronunciat "eit smàqueleic") = Bón profit!