La vida és bella: Tuschinski

Tuschinski és un nom que qualsevol amsterdameny reconeix. És el lloc on molts holandesos s'han emocionat, han somiat i han plorat. És on la fantasia, el drama o l'horror coexistèixen pacificament. I, tot i tractar-se d'una horterada de lloc, es fa estimar.
És un cinema amb una exagerada decoració art nuveau, des de la façana fins a la màquina de crispetes.
El primer cop que hi vaig entrar em va semblar tot plegat molt artificial i injustificat, però ara penso ¿i per què no?

L'orquestrant d'aquesta monstruositat, el senyor Abraham Icek Tuschinski era un polaco-jueu pobre que, tot i el seu somni d'anar Amèrica, es va quedar al port de Rotterdam. No se com, va aconseguir diners per obrir-hi 4 cinèmes allà i un altre a Amsterdam al 1921. Només el teatre d'Amsterdam va sobreviure a la guerra, i avui, s'hi passen tota mena de pel·lícules.

fotos tretes d'aqui

Des dels nuvols!

Ja se que fa molt que no escric per aqui. No és que no hagi trobat coses maques per explicar sinó més aviat que n'hi ha hagut masses.

En comptes de fer un pupurri d'artícle amb un matxambrat de tot allò que en penso del caràcter dels japonesos davant d'un terratrèmol de 8.9, de com un premi nobel de la pau assassinava públicament a un home que no havia estat judjat o de l'autoproclamat moviment #spanishrevolution, he preferit mostrar fotos maques prèses des d'una perspectiva a la que no estem acostumats.

Un viatge en record a l'avi i la iaia.

05/05/2011 - La Garrotxa