Són les 7 de la tarda, sóc a la feina (quasi com de costum) i, tot i que ja he acabat tot el que volia fer avui no puc marxar pq plou a vots i barrals... Aquest cap de setmana vaig "perdre" la bici davant de casa i no he agafat cap paraigües (defet no tinc paraigües).
Que plogui als Països Baixos no és gents estrany; i que tinguem temperatures de 15 graus durant el Juliol tampoc és res estrany, però la imatge de satèl·lit d'avui m'ha fet molta gràcia:
Si no veieu els Països Baixos és perquè hi ha una cortina de pluja bén concentrada. Pràcticament no toca Bèlgica i quan arriba a Alemània ja no li queda aigua!
La setmana passada vaig anar a gaurdir del ballet nacional al Muziektheater d'Amsterdam.
Després de parlar del cinema Tuschinski, l'edifici en si no va ser el que esperava.
Mentre que a la sala gran del Tuschinki si hauria pogut veure Harry Potter en 3D per uns 13 euros (no ho he comprobat) en una sala Art Nuveau, al Muziektheater vaig poder veure per 24 euros el ballet nacional d'és d'un lateral amb una perspectiva interessant. Definitivament "No és el lloc qui honora l'home, sinò l'home qui honora el lloc" (de Tagore).
Abans de comensar l'obra, però, van aparèixer a l'escenari tot un plegat de gent amb samarretes negres i creus blanques. El director d'orquestra va fer un discurset del qual no en vaig entendre res i tothom es va aixecar emocionat a aplaudir:
25 Juny del 2011 Muziektheater Amsterdam
Després em van explicar que es tractava d'artistes que es queixàven de les retallades del nou govern dels Països Baixos en l'esponsorització d'esdeveniments artístics. En concret, l'orquestra que vaig escoltar veurà retallat el seu presupost un 60%. El govern actual va ser constituït el 14 d'octubre del 2010 i consisteix en una qualisió entre la VVD (Volkspartij voor Vrijheid en Democratie) "Partit del poble de la llibertad i la democràcia" (em sembla que els hi falten calificatius...) i la CDA (Christen-Democratisch Appèl) "Crida demòcrata cristiana". Potser els noms sonen malament, però pitxor hauria estat la PVV (Partij Voor de Vrijheid) "Partit per la llibertat"; el títol crec que fa referència al fet que el seu lider ha estat absolt de càrrecs per incitar el racisme.
Deizant de banda la política i les diferències mediàtiques entre el cinèma i el ballet o el teatre, l'obre que vaig anar a veure s'enmarcava en el Holland festival (li falten calificatius), del qual no en puc dir massa, perquè aquest era l'únic esdeveniment al qual vaig assistir.
Aqui sota poso una demo de l'obra que vaig anar a veure:
I aqui una foto que vaig prendre resant per a què no apareixés el flaix:
2 hores i 15 minuts de ballet dóna molt de temps per reflexionar, o per dormir, com va fer la senyora del costat. És sorprenent la quantitat de coses que et poden distreure quan ets incapaç de seguir la possible història d'allò que estas intentant mirar. Perquè van mig despullats? la mossa ensenya el pits o és malla transparent? què té de bonic que el noi li passi per sota de les cames? Què té de bonic veure-li el cul a la mossa? aquestes noies tenen més músculs a les cames dels que aparèixen als llibres d'anatomia i puc contar totes les seves costelles. S'ho passen bé? perquè fan aquestes postures tant clarament doloroses? M'ha d'agradar això?
Així que quan vaig arribar a casa vaig necessitar buscar per youtube videos que m'expliquéssin perquè existeix el ballet, i vaig trobar el següent:
Definitivament això no és el que havia vist aquell dia al teatre. Aquesta escena està a mig camí de la de la gimnàstica fins a tal punt que el ballerí (Mikhail Baryshnikov) no se surt ni de la diagonal ni de les quadre emmarcat per les ballerines inmòbils. En acabada l'escena quasi espero un grapat de jutges donant les puntuacions: 6.9. Bravo, aquest home vola! i ho fa amb tanta facilitat! Això és esport, és autosuperació, i fa que algú com jo s'emocioni i ho trobi bonic, i en aquest cas, fins i tot estètic.
Aqui un altre exemple que vaig trobar:
Al principi tenim un minutet per descollonar-nos per la indumentaria (toma malles ajustades i paquet!), però després comença la història. El que vaig trobar més important, és que t'agradi o no el que fa aquest home, ell sembla passar-s'ho bé. No es perd en una tècnica i habilitats impresionants, sinó que en gaudeix i així ho transfet a l'audiència. Tot i que el ballet em sembla una cosa super recambolesca, veure ballar aquest tio és emocionant. Ja no es tracta, per a mi, de si el ballet és interessant o bonic, sinò de si el ballarí, és o no un artista.
