sinterklaas I

Ara farà dues setmanes va arribar Sinterklaas a Amsterdam, i com a bona nena vaig anar a rebre'l. Una mica de música per ambientar:

Dies abans de rebre a Sinterklaas, Sint pels amics, tots els nens i nenes neerlandesos practiquen les cançons de nadal  sinterklaasliedjes com la del video anterior. Així tots els nens aprenen el més important d'aquest personatge:
1) és un sant que ve d'Espanya amb un baixell de vapor
2) porta regals als nens bons
3) s'emporta els nens dolens de nou cap a Espanya dins d'un sac
4) l'acompanyen homes blancs pintants de negre amb una perruca afro, els llavis pintats vermells, arrecades daurades, roba africana/turca/ortera i són els que en realitat fan tota la feina bruta

processant... processant... CONTROL+ALT+SUPR.... reiniciant...

Recapitulant:
1) algú l'ha vist alguna vegada desembarcar des d'Espanya? des de quin port, Palos de la Frontera o Pals? ara ja entenc què hi fant tants guiris a la Costa Brava....
2) clar xantatge emocional usat també pels treis reis mags
3) "sinterklaas, creant forts prejudicis als nens neerlandesos des de l'any 349". Quina imatge s'emporten d'Espanya els nens i nenes neerlandesos?
4) sí, Sud Àfrica va ser una colónia neerlandesa

processant... processant... CONTROL+ALT+SUPR.... reiniciant...

Fets reals:
1) segons la viquipedia, Sant Nicolàs (280–342), patró d'Amsterdam, els nens i els mariners, va ser un Bisbe de l'Imperi Bizantí (ara Turquia). Al 1087 les seves reliquies van ésser portades a Bari (Regne de Napols de l'època), que al 1446 va passar a ser part d'Aragó, i després d'Espanya. En conclusió Sant Nicolàs, ni viu ni mort, va trepitxar mai la Península Ibèrica!

Grotere kaart weergeven

De les dades anteriors, tabé es pot extreure que no va de color vermell per culpa de la coca-cola sino perquè és la típica iconografia dels bisbes.
2) La tradició dels regals és aparentment precristiana, però com sembla que Sant Nicolas feia regals als nenes pobres doncs ja s'ho van apanyar ^_^
3-4) Els suposats "servents lliures" de Sinterklaas, s'anomenen Zwarte Piets (pronunciat "ezvarte pit" en català, Piets negres) i la seva provinència és incerta. Que si que era un dimoni que sant Nicolas va dominar i a posteriori esclavitzar, que si que era un servent/esclau turc, que si que era negre pero queda lleig i per tant direm que és blanc i queda tacat de carbó al baixar per les xemeneies i anant encara més lluny algunes associacions proposen pintar-los la cara de diferents colors..
El més important per als nens però, és que porten un sac de doble funció (portar caramels, endur-se nens dolents) i una escombra de palla per castigar els nens dolents. Quan jo els vaig veure arribar anaven amb patins, feien moltes tonteries i els nens no paraven de cridar "piiiiit, piiiit!" per demanar-los caramels. Sembla que només els expatriats els teniem por...

A continuació us deixo algunes fotos de l'arribada:

gran expectació esperant en sint (Amsterdam, 14 novembre 2010)

I am sterdam (Amsterdam, 14 novembre 2010)

Sint cavalgant el seu cavall blanc gris segons la vikipèdia (Amsterdam, 14 novembre 2010)

piiits! piiit! (Amsterdam, 14 novembre 2010)

Hora de tornar cap a casa:

fiets (Amsterdam, 14 novembre 2010)

I per acabar, tingueu present que ser Sinterklaas no és sempre fàcil:

museum n8

Com ja vaig anticipar en la pasada entrada, dissabte passat nit va ser la Museum n8. (museum nacht, pronunciat "museum najt" llegit en catsellà). Una nit en què els museus d'Amsterdam es converteixen en locals d'esbarjo. Només cal veure l'especte duna de les galeries del FOAM (Fotographiemuseum Amsterdam).

FOAM_fotografiemuseum Amsterdam (museum n8 2010)

Aprofitant l'ocasió vaig visitar uns quants museus. El segon va ser l'Hortus Botanicus on s'hi podien trobar tota mena d'especiments:

fauna a l'Hortus (Museum n8 2010)

 Però no tots medien metre 70, sinò que n'hi havia de bastant més petits, però comestibles:

menú a l'Hortus (Museum n8 2010)

Val a dir que, tot i que no entenc perquè els servien amb els mateixos condiments que el sushi, el wasabi i el ginger s'agraïa, i la poca iluminació també ^_^

Després de sopar vam decidir anar a un lloc més espiritual, la Sinagoga Portuguesa, fundada per jueus expulsats de la península Ibérica:

Sinagoga Portuguesa (museum n8 2010) haig d'apednre a fer fotos acceptables en entorns foscos...

I amb la consciència tranquila... vam anar cap a l'Hermitage on s'hi representava una obra sobre la vida d'Alexandre el Gran. El problema, és que els actors eren quasi tots rossos, i alguns representaven zombies (segons ells personatges que havíen mort en anteriors escenes i s'apareixíen com fantasmes al jove Alexandre) de manera que més aviat semblava una representació de Deboradors de cadàvers (Eaters of the Dead, aka El guerrer número 13) de Michael Crichton.

representació a l'Hermitage (museum n8 2010) no vaig fer cap fot dels zombies... feien masa por o_O'

La raó de tot això és que hi havia una exposició temporal sobre el conquistador macedònic; aqui un morphing sobre com deuria ser aquest imponent guerrer:

l'home que conquerí la meitat i més del món conegut, Alexandre el Gran (Hermitage, museum n8 2010) no deixo de pensar que si fós un personatge fictici, cap disenyador de personatges li hagués posat aquestes celles...

Però també s'hi podia trobar música a l'escensor i gent ballant dances que segons una font fiable no eren russes:

Hermitage d'Amsterdam (Museum n8 2010)

Una part de la visita a l'Hermitage que em va agradar molt, va ser la cuina (del 1725), on hi havia una ombra que em parlava:

cuina de l'Hermitage d'Amsterdam (Museum n8 2010)

I per acabar aquest pupurri de nit, l'Smart Project Space, que encara no se de què anava:

descarregant estrés (Smart Space Project Amsterdam, Museum n8 2010)

I això és tot, per la següent entrega parlaré de Sinterklaas, l'heroi de tots els nens Neerlandesos ;)

Tot ziens,

núr

plou i fa sol

Com ja he mencionat en altres articles, a Amsterdam i plou la mitat de l'any. Però al tractar-se d'un pais sense muntanyes hi fa molt de vent i els núvols venen i se'n van, i amb ells, la pluja. Potser ara fa sol, però qui sap si d'aqui un ratet estarà diluviant.

Per aquest raó, una web molt important per a tots els amsterdencs és: http://www.buienradar.nl/ perquè conté la previsió de pluja a tot el país cada 10 minuts durant la següent hora. Així doncs, per exemple, si jo ara (15:55) miro per la finestra no plou, però oju que a les 16:25 ve pluja!

buienradar dissabte 6 de novembre 2010

En aquesta ciutat on el principal medi de transport és la bici, aquesta web és quasi un fenòmen. Quan comensa a ploure tothom treus el mòbils d'ultima generació per conectar-se a la web i veure quan pararà de ploure... fins i tot crec que s'ha convertit en la nova forma de lligar, en comptes de demanar foc pel cigarro, aqui pots demanar si algú té internet per saber quan pararà de ploure ^_^

Ara fà un ratet plovia i feia sol i, vist des de casa era prou bonic ;)

vista des de la finestra de casa meva (Novembre 2010)

Espero que aquest vespre no plogui perquè avui és la museum n8 i encara no m'he comprat un poncho per mi i la bici...