You will stink

Estava intentant estudiar una mica de psicologia de l'emoció quan m'he creuat amb la frase :

"No tomámos decisiones racionalmente, sino emocionalmente.[...]  Por ejemplo, fumamos porque esperamos una recompensa a corto plazo sin hacer un razonamiento de las consecuencias a largo plazo" (versió totalment adaptada per mi ja que tal i com està escrit al llibre és un rotllasso i ningú seguiría llegint la meva entrada...;)

En aquest moment he recordat les següents fotos que vaig fer ahir a una sèrie d'articles d'higiene/bellesa que venen a HEMA:

Els noms d'aquests articles són:
"YOUR FACE WILL BE WASHED GENTLY" = "LA TEVA CARA SERÀ NETEJADA AMB CURA"

"REALLY REFRESHING TONIC" = "TONIFICADOR INCREÏBLEMENT REFRESCANT"

"YOUR FACE WILL BE SUPER CLEAN" = "LA TEVA CARA ESTARÀ SUPER NETA"

"YOUR FACE NEEDS ME TOO!" = "LA TEVA CARA TAMBÉ EM NECESSITA A MI!"

"I WILL RESCUE YOU FROM SPOTS" = "ET RESCATARÉ DELS PUNTS NEGRES"

En sèrio, ¿qui vol un govern tinguent aquestes promeses al supermercat?

Així doncs, amb ganes de procrastinar, he decidit fer un eslògan per al tabac tenint en compte que el contingut ens ha d'afectar a curt plaç. Aquesta és la conclusió més ràpida a la que he arribat:

Creieu que funcionaria?

Corse

Farà dues setmanes vaig assistir a un summer school a Còrsega sobre "Com torturar un embrió i extreure'n informació". Per les audiències sensibles, els embrions eren de mosca, peix zebra o gallina i no vam fer cap classe pràctica, sinó que només vam observar pel·lícules que altre gent havia fet gastant-se els impostos dels ciutadans. I no, jo no treballo amb embrions, així que no sé pas què carai i feia excepte que el lloc era una passada:

vista des de l'institut

de camí a les classes (8:30am)

Vaig estar a Cargèse, un poble amb dues esglésies, l'una catòlica i l'altre ortodoxa, i un sol capellà.

Definitivament tot és molt maco, ¿o no?

El que no diuen les fotos és que a Còrsega si no parles Francès no te n'enteraràs de res, i si el parles, et miraran malament. No cal obrir la vikipedia per adonar-se que aquesta illa les ha passades totes. Els pobles són petits i els cementiris grans. Pels camins hi ha cases ensorrades on només s'aguanta l'enreixat. Fins i tot el formatge és tant vell que en surten cucs. Per molta ginesta que hi posis, aquesta illa és trista. No es tracta d'un paradís per als francesos ni d'un lloc per fer-hi summer schools; aquesta illa és dels corsos.