El falcó de la universitat

L'altre dia vaig veure pel twitter que tenim almenys un falcó pelegrí a la Universitat de Delft. I és que el Werkgroep Slechtvalk Nederland (Group holandès de  treball de falcons pelegrins) va posant nius a varis llocs del país amb càmeres. Així segueixen si ponen ous i tal.
Aquí podeu seguir les webcams que enfoquen a dins i a fora del niu. Jo fa un ratet que he vist el falcó, però ara, mentre escric sembla que ha volellat (igual que tots els altres del país).

El falcó de Delft és "nouvingut" com jo, però us deixo a sota un parell de fotos de falcons d'Amsterdam.

Podeu veure tota la història aqui.

En una lectura diagonal, pel que veig els falcons només venen als Països Baixos per l'hivern, pertant m'estranya que ponguin ous i tal... Ja veurem què fa el falconet de Delft!

He posat el link de la webcam a sota de tot dels missatges per a què disfruteu quan vulgueu del show "Gran Germà Falcó".


update: El falconet ha tornat!

Cap a Rotterdam falta gent!

Farà dues setmanes em vaig mudar a Rotterdam.  La raó és que ara treballo a la Universitat Tècnica de Delft (entre Rotterdam i Den Haag).

En números, visc a
  - més o menys al nivell del mar (primer pis)
  - 5 minuts caminant del port més gran d'Europa
  - 30km del mar
  - 15km de la feina
  - 3 minuts de la coca de Mataró
 

  - 3 minuts del mercat
  - 0 coma minuts de la botiga de comics


A sota podeu veure una foto que he fet aquest matí des de la finestra de la meva habitació comparada amb fotos d'axiu:

Podeu trobar més fotos d'arxiu a: http://www.vandeneijk.com/Album%20Old%20Rotterdam/

Rotterdam és ara una ciutat de rascacels molt diferent a la cuca Amsterdam. Quan dius a un holandès que te'n vas d'Amsterdam per anar a Rotterdam, et miren amb cara de condolència...
però si et convences que no només les cases tortes d'obra vista de fa dos o tres segles són bufones, Rotterdam té molt a oferir :)
Espero anar-la descobrint!

桜 さくら Sakura

Al principi de viure al nou pis vam plantar un cirerer no gaire més alt que jo. La mitat del que hem plantat els anys anteriors s'ha mort. Les tomaqueres van fer tomaquets a l'octubre i es van congelar i la carbaça es va desintegrar. Aquest any no hem cuidat gaire del jardí així que no n'esperàvem gaire gran cosa.

Quan vam plantar el cirerer vaig pensar: "Sé que d'aqui tres anys marxaré d'aquesta casa. Voldria veure aquest cirerer créixer, fer un picnic sota la seva ombra quan floreixi, i gaudir després de les seves cireres. Però no passarà perquè jo marxaré d'aqui tres anys i aquest cirerer és massa jove."

Però sembla que el cirerer volia que mengéssim els seus fruits. Així que m'ha fet molt contenta.

Ara m'agradaria tornar d'aqui 10 o 20 o 30 anys, trucar a la porta i dir: "Gràcies per haver cuidat del cirerer, vosaltres i els anteriors inquilins."
De debó que no voldria que ningú tallés aquest cirerer, però se que d'aqui un any ja no hi podré fer gaire. M'imagino que els següents inquilins potser també seràn d'AMOLF. M'imagino estressats doctorants que no cuiden del jardí, i aquesta dona gran que truca a la porta i els dóna les gràcies per haver cuidat del cirerer.