in your language

diumenge, 31 d’octubre del 2010

ADE + la fira

La setmana passada va ser l'ADE 2010, Amsterdam Dance Event, una convenció de músca electrònica amb conferències i concerts a varis locals de la ciutat.

Tot i que no sóc massa fan d'aquest tipus de música, vaig acabar anant a un d'aquests concerts, i la veritat és que el contigut va ser molt més melòdic del que m'esperava.

Concretament vaig anar a Melkweg un local bastant popular que en un dia normal pot tenir aquest aspecte:

Melkweg (Setembre 2010)

I el concert que vaig anar era d'un tal Steven Ellison, Flying Lotus en el seu alter ego artístic si no ho he entès malament:


Després de saltar-me la cua de dues illes de cases somrient al porter, l'interior del local tenia aquest aspecte:
Flying lotus @ADE Dorian Concept (Octubre 2010) - els holandesos són massa alts...
barra de Melkweg (Octubre 2010)
Però res d'envejar amb el panorama que hi havia a les afores del local:
aprop de Leidseplein (Octubre 2010)
I tal i com anticipa el títol d'aquest artícle, la fira ha arribat a Amsterdam! I no se'ls va ucórrer res millor que posar-la al centre de la ciutat, en plena plaça Dam. Aqui un parell de fotos d'ahir ^_^
plaça Dam d'A'dam (Octubre 2010)
warmoestraat A'dam (Octubre 2010)
Nota sobre les dues fotografies:
1a: en primer plà tenim un típic banc amsterdenc amb les tres creus de sant Andreu i un taulell d'escacs, dos elements que estan escampats per tota la ciutat i en parlaré un altre dia.
2a: sí, ja han posat les llums de nadal! Inhaugurades aquest mateix cap de setmana ^_^

Tot ziens i mengeu forces castanyes!

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Open dag AMOLF

El passat dissabte 9 d'Octubre com ja vaig comentar va ser l'open dag a AMOLF (dia de portes obertes). Una meravellosa excusa per anar a la feina en dissabte ¬¬'.


Hi havia la tira d'activitats per a nens i explicacions per a tots els publics. Entre altres coses podies filmar-te amb personatges ficticis portant una capa que fa invible al pur estil Harry Potter:

proves de croma a AMOLF (09-10-10)
Ara bé, la pregunta inevitable és: per què van posar una tela verda si totes les parets de l'edifici ja són d'aquest mateix verd? o bé, podríem fer tot l'edifici invisible o posar imatges de platges caribenyes?

En una altre secció es podia jugar amb solucions molt concentrades d'aigua i maizena (aqui van usar 10kg):
aigua i maizena a AMOLF (09-10-10)
Al mesclar molta maizena amb aigua, es forma un líquid no newtonià, i.e. que la viscositat depen no linearment de la velocitat amb què flueix el liquid.
En aquest cas, si per exemple submergim la mà a poc a poc, el líquid és poc viscós i per tant ens costa poc fer-ho, però si per contra fem un moviment molt ràpid, com ara donar un cop de martell, el liquid respòn quasi com un sòlid (molta viscositat).
Això és el mateix que passa amb la sorra movedissa. Si un dia hi caieu, Déu no ho vulgui, per poc que us mogueu us anireu emfonsant com si fossiu en una piscina de mel, però quan intenteu treure els braços ràpidament cap a la superfície, la sorra es comportarà com un sòlid i us serà impossible trere'ls. No us enfonsarieu totalment com a les pelis, però hi quedaríeu atrapats... La forma de sortir-ne és poder-se agafar a una corda i ser estirats molt a poc a poc...

Un altre experiment consistia en extreure ADN de fruita: no sóc biòloga, i no acabo d'entendre el procés... així que us deixaré un link d'informació per si ho voleu probar a casa.
extreaient ADN del kiwi a AMOLF (09-10-10)
També es podien seguir explicacions sobre experiments que es fan al centre, però si esteu interessats en la recerca que es du a terme millor dirigiu-vos directament a la web del centre.

D'altre banda, aqui teniu una mica d'informació d'aquest l'edifici encantat on les persianes i els llums s'encenen sols.


tot ziens!

dimarts, 19 d’octubre del 2010

lunch

Els passats 4 i 5 d'Octubre vaig tenir la sort d'assitir a l'Anual Dutch meeting on Molecular and Cellular Biophysics en un hotel perdut al bosc aprop de Veldhoven. La veritat és que com a segon i tercer dia de feina va ser genial; vaig veure el panorama cientific del pais i vaig conèixer molts companys de feina ^_^

Val a dir que per ser un país tant petit (~16 millions d'habitants) i un tema tant acotat vaig quedar terriblement  impresionada per la quantitat i qualitat del que hi vaig veure (~150 posters, 300 persones, molts experiments capdavanters al món, a l'escriptora se li cau la bava...). També haig de dir que l'estada era totalment gratuïta (i.e. pagada per nostra senyora la FOM - Fundamenteel Onderzoek der Materie de la qual en parlaré un altre dia)

Deixant de banda la part professional, i que no vaig poder visitar Eindhoven (que estava a menys de 10 km Y_Y), una altra cosa que em va sorprendre en aquest congrés va ser el dinar:

"lunch" a l'Anual Dutch meeting on Molecular and Cellular Biophysics
- Ehem, on és el meu arroç?
- Pobre ingènua catalana que encara no sap que és el "lunch" neerlandès...

Doncs bé, ara ja en tinc una idea més clara del que és el "lunch" (pronunciat "luntx"). És l'àpat que es menja entre les 12:00 i la 13:00. Generalment es dedica entre mitja hora i tres quarts a la seva preparació i ingesta. Consisteix totalment majoritàriament de sanvitxos preparats al mateix moment de menjar-los acompanyats amb llet o suc. El "lunch" que vaig tenir al congrés era quasi excepcional perquè contenia una "kroket". He decidit que la paraula és femenina, ja que és un clar derivat de la Croquette francesa tot i que els neerlandesos se la van fer seva cap al 1800 i a resultes deixa bastant que dessitjar (almenys les que he provat fins al moment). L'altre element especial del "lunch" del congrés és la mescla de farina i xocolata que veieu al l'extrem inferior esquerra de la foto (em resisteixo a anomenar-ho d'una altra manera).

A l'hora del "lunch" la "kantine" de la feina s'omple de potets de diferents pastetes com ara mermelada, pindakaas (crema de cacauets) i altres coses que encara no he averiguat què són, i tothom comença a untar-se el pà fresc del dia. Com que de moment m'ha fet vergonya fer una foto al panorama, ahir vaig emular un d'aquest "lunchs" jo mateixa:
mermelada, pindakaas, i el preferit dels nens petits: mantega amb chocoladehagelslag
Segurament el menú que vaig elegir no deu ser massa sa, però la veritat és que a la "kantine" de la feina s'hi poden trobar sanvitxos que fan força bona pinta, els que més he vist són llèsques de gouda, tomàquet i advocat. Tot un exemple d'alimentació crudivegana.

Sense dubtar de lo sa que pugui ser dinar cada dia així (els neerlandesos són més alts i aguanten millor el fred i la pluja que els catalans), i que a les 6 de la tarda t'estàs morint de gana, el "lunch" redueix entre una i dues hores al dia el temps que la dona neerlandesa perd dedica a cuinar. Potser la cuisine neerlandesa no arriba ni a la sola de la sabata de la catalana però qui sap si aquesta diferència en la forma de menjar contribueix a la differència de productivitat entre els dos països. 

Eet smakelijk! (pronunciat "eit smàqueleic") = Bón profit!

dissabte, 16 d’octubre del 2010

La casa del pintor

Entre les visites que vaig fer aquest setembre una de les meves preferides va ser la de la casa de Rembrant: "Rembrandthuis" (pronunciat "Rembrant haus").

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden 1606 – Amsterdam 1669) és tota una icona aqui a Amsterdam ja que se'l considera el pintor més important de "l'edad d'or neerlandesa" (Hegemonía neerlandesa del siglo XVII segons la wikipedia en castellà).
La veritat és que hi ha massa coses per explicar d'aquest senyor i dels seus quadres i jo no sóc precisament una gran entusiasta de l'art emmarcable i penjable a la paret d'un museu...

Sobre la seva vida, només diré que deuria ser suficientment "culebrònica" com perquè se'n fés un musical:

Em sembla que hauré d'aprendre una mica més de neerlandès si un dia el vull anar a veure...

Sobre el seu art, m'abstindré de comentar fins que m'hagi informat millor (o trobi algu que en vulgui parlar... alguna historiadora de l'art?), només mostrar una evolució dels seus autoretrats:
Evolució dels autoretrats de Rambrandt 16??, 1628, 1639 (imatges d'aqui i d'aqui)
Però anem a la part que a mi em va agradar visitar: la casa on va viure i pintar del 1639 al 1658. Luxosa i ben cituada a la ciutat, va contribuïr notablement a que el pintor s'arruinés.

Façana de la Rembrandthuis, la de les portes verdes (foto d'aqui)
Els mobles originals van ésser subastats de manera que la casa actualment està amoblada amb mobles d'època similars. Vaig fer fotos de vàries sales, però van quedar molt fosques...
A continuació un lloc al que segurament Rembrandt entrava poc, la cuina:

cuina de la Rembrandthuis (Setembre 2010)
I a sota una sala a la que sí que hi passava forces hores: la seva habitació. Si podeu desviar la mirada de l'orterada de xemaneia que hi ha en primer pla, podreu veure el llit. Es veu que en aquella éspoca se seguia l'estil Doraimon, i.e. dormir dins l'armari. A més, els llits eren la mitat de llarcs que un llit convencional actual perquè no es dormia completament estirat, sinó mig reclinat, ja que es creia que la gent es moria de no se qué si dormia totalment estirat... ok, si no us ho creieu pregunteu-ho a l'audioguia del museu!
habitació principal de la Rembrandthuis (setembre 2010)
I l'altra sala on encara hi deuria passar més hores: l'estudi.
Aqui preparava la pintura a base de mesclar els pigments (foto de l'esquerra) amb oli (foto de la dreta) i matxacar-ho bé amb el morter de la foto de la dreta fins obtenir una pasteta amb les òptimes condicions viscoelàstiques per després pintar (deformació professional, jo?).

pigments, oli i utensilis per a la manufacturació de pintura (Rembrandthuis setembre 2010)
Un cop preparada la pintura, toca encarar-se a un llenç en blanc:
estudi de Rabrandt (2010)
En un detall de l'estudi es pot veure com les estanteries estaven plenes d'utensilis de dibuix i rampoines cares que Rembrandt coleccionava.  Val a dir que tenia una sala amb un centenar d'elements curiosos que anaven des de katanes a busts romans passant per la vèrtebra d'una balena i animals dissecats... totalment al nivell de la col·lecció de la sireneta... llàstima que no en vaig fer cap foto.
detall de l'estudi de Rembrandt, oju amb el tamboret (setembre 2010)
 Finalment deixo un detall de les rajoles de la casa:
rajoles de la Rembrandthuis (setembre 2010)

Al museu de la casa també s'hi podien veure gravats de Rembrandt i una mica d'esplicació de la metodologia per fer-los, però ja en parlaré més endavant.

Tot ziens!

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Amsterdam ArenA

Wau! ja porto un mes clavat aqui i encara tinc moltes coses atraçades per explicar!
Avui presento un dels llocs que vaig visitar ara farà dues setmanes: el camp de futbol del Amsterdamsche Football Club Ajax: l'Amsterdam Arena!

Una miqueta de música per ambientar:



 El camp es troba una mica a les afores de la ciutat en un barri una mica chungo, però està força ben comunicat, fins hi tot i ha una carretera que pasa per sota de l'estadi!

foto aèria (wikipedia)
Es poden fer visitetes guiades d'una horeta on un noi tot ple entusiasta intentarà fer-te creure que l'Ajax és el millor equip del món.
vista de pilota (setembre 2010)

meu primer intent a la vida de fer una panoràmica... la gespa està super mal conectada, crec que la propera vegada hauré de buscar un tutorial en comptes de fer-ho a piñón... (setembre 2010)

Sobre l'estadi, diguem que és molt jovenet i "petitó", va néixer el 1996 i té 51715 seients.
Com que a Amsterdam hi plou la mitat dels dies de l'any, el sotre de l'estadi és retràctil, de manera que queda cobert en "només" 18 minuts, que es veu que és algo impresionant tractant-se de 32000m2. (Més informació sobre la construcció aqui)
clima d'Amsterdam (wikipedia)
Com que pràcticament no toca el Sol a la gespa, durant el dia han de posar aquests plafonets blancs que es veueun a mitat del camp que són com Sols artificials. Val a dir que un grup d'hispanoparlants de la feina estem considerant sèriament que ens n'intal·lin al laboratori ^_^.
zones VIP (setembre 2010)

Sols artificals vistos des de les zones VIP. La paret amb graffities és on hi posen els boixos nois holandesos...(setembre 2010)
 I bé, després de la visita es pot anar al museu de l'Ajax on hi ha fotos de molts jugadors... a la foto de sota almenys n'hi ha dos que han estat entrenadors del Barça!
esportistes suposadament famosos ^_^
Per si ja se us ha acabat la musiqueta aqui en teniu més:



I per acabar, el simbol de l'equip: un perfil del colosal i implacable guerrer grec Ajax pintat amb 11 traços (un per jugador). Val a dir que Ajax és alavat perquè mai ningú va aconseguir ferir-lo en les batalles de Troja; un cop acabada la guerra, però, es va suicidar amb l'espasa d'Hector per raons massa llargues per explicar... ja sabem que tots els herois grecs estaven tocats del bolet ^_^

Ajax

I aqui ho deixo, que ara aniré per dinar i avui és l'Open dag a AMOLF i anire a treure el cap a veure com ensenyen experiments als nens petits ^_^.


doí!

dissabte, 2 d’octubre del 2010

la vuelta al cole!

Després de mes i mig de vacances, ahir va tocar anar a la feina:

Amolf (la foto és d'un matí que hi vaig anar a firmar papers; ahir no feia tanta por...)
Ara toca posar-se les piles i a treballar de valent!

  © Blogger template 'Photoblog' by Ourblogtemplates.com 2008 | The Blog Full of Games

Back to TOP