桜 さくら Sakura

Al principi de viure al nou pis vam plantar un cirerer no gaire més alt que jo. La mitat del que hem plantat els anys anteriors s'ha mort. Les tomaqueres van fer tomaquets a l'octubre i es van congelar i la carbaça es va desintegrar. Aquest any no hem cuidat gaire del jardí així que no n'esperàvem gaire gran cosa.

Quan vam plantar el cirerer vaig pensar: "Sé que d'aqui tres anys marxaré d'aquesta casa. Voldria veure aquest cirerer créixer, fer un picnic sota la seva ombra quan floreixi, i gaudir després de les seves cireres. Però no passarà perquè jo marxaré d'aqui tres anys i aquest cirerer és massa jove."

Però sembla que el cirerer volia que mengéssim els seus fruits. Així que m'ha fet molt contenta.

Ara m'agradaria tornar d'aqui 10 o 20 o 30 anys, trucar a la porta i dir: "Gràcies per haver cuidat del cirerer, vosaltres i els anteriors inquilins."
De debó que no voldria que ningú tallés aquest cirerer, però se que d'aqui un any ja no hi podré fer gaire. M'imagino que els següents inquilins potser també seràn d'AMOLF. M'imagino estressats doctorants que no cuiden del jardí, i aquesta dona gran que truca a la porta i els dóna les gràcies per haver cuidat del cirerer.

A les llibreries els està anant fatal!

Aquest matí em llevaba amb una notícia de l'estil:

A les llibreries els està anant fatal!

Després de veure la Robafaves de Mataró mig buida, i que la Catalonia està tancant, no m'ha estranyat. De la Catalonia en deien algo així com:

Va aguantar la guerra i la dictadura, però no ha pogut amb la crisi!

És veritat això? És la crisis la que ha tombat les llibreries?

En canvi, d'altre banda ahir vaig llegir una notícica de l'estil: 

Espanya és el país de la UE amb més percentatge de mòvils d'última generació!

Tampoc m'estranya. 

O l'altre dia sortia algo com: 

No hi ha crisis per a ZARA!

I així m'he trobat aquest matí amb aquestes notícies donant voltes pel meu caperró. No tinc ganes de posar-me les mans al cap i dir, "On anirem a parar!" si no més aviat:

Potser les empreses a qui els està anant bé ho estan fent millor...

Potser Zara ha trobat la manera de vendre 

(canviant els estocs cada 2 dies en funció de les ventes i posant una botiga a cada carrer més transitat)

Potser les telefonies... (paso, odio les telefonies i em costa molt dir-ne algo bó), però...

Potser es tarden 10 minuts a baixar un llibre d'internet i gratuïtament i a més no ocupa espai i sembla més ecològic...

Potser Amazon ho ha posat més fàcil venent el kindle amb el qual és molt fàcil comprar un llibre... (jo defet tinc un sony)

No paro de sentir a parlar de la crisis econòmica i la crisis de valors. I és veritat, totes dues existeixen i són un problema, però jo no crec que siguin el problema. Tampoc crec que sigui un problema que les damandes canviïn, sinó que els venedors/treballadors no canviïn.

Ahir llegia en un artícle científic que deia que quan pregunten a la gent: "Heu canviat gaire en els últims 5 anys?"

Tant els joves com els vells, tothom contesta: "I tant, moltíssim"

Però, quan ens pregunten: "Espereu canviar gaire en els següents 5 anys?"

Tant els joves com els vells contesten: "No, no gaire"

Sembla que tots tenim la impressió que en el passat vam canviar molt però que estem estancats, que ja no canviarem gaire perquè ens fem vells. Però això és mentida!En els següents 5 anys canviarem molt! I els del nostre voltant també! I les modes també! I el que ha funcionat tota la vida potser ja no funcionarà!

Bon dia

Asakusa (+ Tokyo)

Quan mires un mapa del Japó, veuràs que hi ha la tira de punts asenyalats amb esvàstiques (defet són al revés). Si ets prou valent, t'aconsello anar-hi. Però oju que t'hi esperen cendres:

El protocol requereix que et tiris el fum al cap "per purificar-te":

I endinsar-te en un mar de gent tot provant no arruinar-te a les botiguetes de tonteries i tonteries comestibles:

Cal no caure en la tentació... ok no totes les fotos són del mateix lloc... però aquest gatet és massa bufó.

Un cop has passat tots els obstacles et trobaràs amb un temple budista i et preguntaràs on està el Dragon Khan:

 

 Però no ets a la Xina "en el Corte Inglés" (ni a Can Fàbregas), sinó on Déu va perdre l'esperdenya!

Així que toca tirar la monedeta i resar (destjablement entre 1 i 2 segons, que hi ha cua):

I tal i com l'altre entrada, vaig acabar ensenyant fotos de polítics, he pensat en acabar aquesta amb algo similar:

Ah, el Dragon Khan és a la parada del metro: