La casa del pintor

Entre les visites que vaig fer aquest setembre una de les meves preferides va ser la de la casa de Rembrant: "Rembrandthuis" (pronunciat "Rembrant haus").

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden 1606 – Amsterdam 1669) és tota una icona aqui a Amsterdam ja que se'l considera el pintor més important de "l'edad d'or neerlandesa" (Hegemonía neerlandesa del siglo XVII segons la wikipedia en castellà).
La veritat és que hi ha massa coses per explicar d'aquest senyor i dels seus quadres i jo no sóc precisament una gran entusiasta de l'art emmarcable i penjable a la paret d'un museu...

Sobre la seva vida, només diré que deuria ser suficientment "culebrònica" com perquè se'n fés un musical:

Em sembla que hauré d'aprendre una mica més de neerlandès si un dia el vull anar a veure...

Sobre el seu art, m'abstindré de comentar fins que m'hagi informat millor (o trobi algu que en vulgui parlar... alguna historiadora de l'art?), només mostrar una evolució dels seus autoretrats:

Evolució dels autoretrats de Rambrandt 16??, 1628, 1639 (imatges d'aqui i d'aqui)

Però anem a la part que a mi em va agradar visitar: la casa on va viure i pintar del 1639 al 1658. Luxosa i ben cituada a la ciutat, va contribuïr notablement a que el pintor s'arruinés.

Grotere kaart weergeven

Façana de la Rembrandthuis, la de les portes verdes (foto d'aqui)

Els mobles originals van ésser subastats de manera que la casa actualment està amoblada amb mobles d'època similars. Vaig fer fotos de vàries sales, però van quedar molt fosques...
A continuació un lloc al que segurament Rembrandt entrava poc, la cuina:

cuina de la Rembrandthuis (Setembre 2010)

I a sota una sala a la que sí que hi passava forces hores: la seva habitació. Si podeu desviar la mirada de l'orterada de xemaneia que hi ha en primer pla, podreu veure el llit. Es veu que en aquella éspoca se seguia l'estil Doraimon, i.e. dormir dins l'armari. A més, els llits eren la mitat de llarcs que un llit convencional actual perquè no es dormia completament estirat, sinó mig reclinat, ja que es creia que la gent es moria de no se qué si dormia totalment estirat... ok, si no us ho creieu pregunteu-ho a l'audioguia del museu!

habitació principal de la Rembrandthuis (setembre 2010)

I l'altra sala on encara hi deuria passar més hores: l'estudi.
Aqui preparava la pintura a base de mesclar els pigments (foto de l'esquerra) amb oli (foto de la dreta) i matxacar-ho bé amb el morter de la foto de la dreta fins obtenir una pasteta amb les òptimes condicions viscoelàstiques per després pintar (deformació professional, jo?).

pigments, oli i utensilis per a la manufacturació de pintura (Rembrandthuis setembre 2010)

Un cop preparada la pintura, toca encarar-se a un llenç en blanc:

estudi de Rabrandt (2010)

En un detall de l'estudi es pot veure com les estanteries estaven plenes d'utensilis de dibuix i rampoines cares que Rembrandt coleccionava.  Val a dir que tenia una sala amb un centenar d'elements curiosos que anaven des de katanes a busts romans passant per la vèrtebra d'una balena i animals dissecats... totalment al nivell de la col·lecció de la sireneta... llàstima que no en vaig fer cap foto.

detall de l'estudi de Rembrandt, oju amb el tamboret (setembre 2010)

 Finalment deixo un detall de les rajoles de la casa:

rajoles de la Rembrandthuis (setembre 2010)

Al museu de la casa també s'hi podien veure gravats de Rembrandt i una mica d'esplicació de la metodologia per fer-los, però ja en parlaré més endavant.

Tot ziens!