museum n8

Com ja vaig anticipar en la pasada entrada, dissabte passat nit va ser la Museum n8. (museum nacht, pronunciat "museum najt" llegit en catsellà). Una nit en què els museus d'Amsterdam es converteixen en locals d'esbarjo. Només cal veure l'especte duna de les galeries del FOAM (Fotographiemuseum Amsterdam).

FOAM_fotografiemuseum Amsterdam (museum n8 2010)

Aprofitant l'ocasió vaig visitar uns quants museus. El segon va ser l'Hortus Botanicus on s'hi podien trobar tota mena d'especiments:

fauna a l'Hortus (Museum n8 2010)

 Però no tots medien metre 70, sinò que n'hi havia de bastant més petits, però comestibles:

menú a l'Hortus (Museum n8 2010)

Val a dir que, tot i que no entenc perquè els servien amb els mateixos condiments que el sushi, el wasabi i el ginger s'agraïa, i la poca iluminació també ^_^

Després de sopar vam decidir anar a un lloc més espiritual, la Sinagoga Portuguesa, fundada per jueus expulsats de la península Ibérica:

Sinagoga Portuguesa (museum n8 2010) haig d'apednre a fer fotos acceptables en entorns foscos...

I amb la consciència tranquila... vam anar cap a l'Hermitage on s'hi representava una obra sobre la vida d'Alexandre el Gran. El problema, és que els actors eren quasi tots rossos, i alguns representaven zombies (segons ells personatges que havíen mort en anteriors escenes i s'apareixíen com fantasmes al jove Alexandre) de manera que més aviat semblava una representació de Deboradors de cadàvers (Eaters of the Dead, aka El guerrer número 13) de Michael Crichton.

representació a l'Hermitage (museum n8 2010) no vaig fer cap fot dels zombies... feien masa por o_O'

La raó de tot això és que hi havia una exposició temporal sobre el conquistador macedònic; aqui un morphing sobre com deuria ser aquest imponent guerrer:

l'home que conquerí la meitat i més del món conegut, Alexandre el Gran (Hermitage, museum n8 2010) no deixo de pensar que si fós un personatge fictici, cap disenyador de personatges li hagués posat aquestes celles...

Però també s'hi podia trobar música a l'escensor i gent ballant dances que segons una font fiable no eren russes:

Hermitage d'Amsterdam (Museum n8 2010)

Una part de la visita a l'Hermitage que em va agradar molt, va ser la cuina (del 1725), on hi havia una ombra que em parlava:

cuina de l'Hermitage d'Amsterdam (Museum n8 2010)

I per acabar aquest pupurri de nit, l'Smart Project Space, que encara no se de què anava:

descarregant estrés (Smart Space Project Amsterdam, Museum n8 2010)

I això és tot, per la següent entrega parlaré de Sinterklaas, l'heroi de tots els nens Neerlandesos ;)

Tot ziens,

núr