Ahir vaig tornar de dues setmanes sense quasi internet voltant per Suïssa; el país de les farmacèutiques, els llingots d'or, el formatge fort, i els rellotges que dónen l'hora. Però no vaig fer el viatge sola sinó amb una companya holandesa de la feina que està fascinada per la forma de fer d'aquest país. Tal i com ella la va descriure, Suïssa és en una paraula "qualitat", i si em permeteu afegir-ne una altre "orgullosa". Tots el païssos fan rellotges o ganivets, però només el Suïssos aconsegueixen convertir aquests objectes quotidiants en un símbol nacional. Durant els passats 12 dies dec haver agafat més de 48 trens i cap d'ells s'ha demorat més de dos minuts en el seu trajecte. Les conexions eren sempre menors a 10 minuts i el paissatge era sempre verd, aquests suïssos estan en tot! (i així s'ho cobren, no vull ni mirar quants calers hi he deixat...).
Tant de viatjar, esclar, he fet moltes fotos. Algunes les vaig perdre al "formatejar accidentalment" la memòria de la càmara, però un estudiantet de la google em va ajudar a recuperar-ne una bona part.
Primer vam anar a la Capitale OlympiqueLaussane a visitar la Cristina. Vaig perdre la mitat de les fotos, però aqui en teniu un parell:
Lac Léman
Un dia vam fer també una escapadeta a Gruyères, un poblet realment molt bonic:
on a més d'haver-hi grues hi fan formatge:
i xocolata:
Fàbrica Cailler
Després d'atipar-nos de valent vam anar cap a "les muntanyes". Val a dir que fins que no vaig ser allà, no tenia ni idea d'on anàvem en realitat ni del que ens esperava: molta neu, botigues pijes i coreans i japonesos a punta pala; ara bé, les vistes són una passada!
Eiger ? 3970m
Bé, no sempre ^_^
si tinc temps haig d'unir una "panoràmica" d'11 fotos d'aquesta vista ^_^
Veieu la cabra?
Vaca amb estany, muntanya i núvols ^_^
A més a la muntanya hi ha moltes floretes!
textura 01: niu de formigues
textura 02: pared
textura 03: pared
Em sembla que faré una pauseta aqui amb la vista de Grindelwal i al següent post anirem cap a Berna i Zurich!
Són les 7 de la tarda, sóc a la feina (quasi com de costum) i, tot i que ja he acabat tot el que volia fer avui no puc marxar pq plou a vots i barrals... Aquest cap de setmana vaig "perdre" la bici davant de casa i no he agafat cap paraigües (defet no tinc paraigües).
Que plogui als Països Baixos no és gents estrany; i que tinguem temperatures de 15 graus durant el Juliol tampoc és res estrany, però la imatge de satèl·lit d'avui m'ha fet molta gràcia:
Si no veieu els Països Baixos és perquè hi ha una cortina de pluja bén concentrada. Pràcticament no toca Bèlgica i quan arriba a Alemània ja no li queda aigua!
La setmana passada vaig anar a gaurdir del ballet nacional al Muziektheater d'Amsterdam.
Després de parlar del cinema Tuschinski, l'edifici en si no va ser el que esperava.
Mentre que a la sala gran del Tuschinki si hauria pogut veure Harry Potter en 3D per uns 13 euros (no ho he comprobat) en una sala Art Nuveau, al Muziektheater vaig poder veure per 24 euros el ballet nacional d'és d'un lateral amb una perspectiva interessant. Definitivament "No és el lloc qui honora l'home, sinò l'home qui honora el lloc" (de Tagore).
Abans de comensar l'obra, però, van aparèixer a l'escenari tot un plegat de gent amb samarretes negres i creus blanques. El director d'orquestra va fer un discurset del qual no en vaig entendre res i tothom es va aixecar emocionat a aplaudir:
25 Juny del 2011 Muziektheater Amsterdam
Després em van explicar que es tractava d'artistes que es queixàven de les retallades del nou govern dels Països Baixos en l'esponsorització d'esdeveniments artístics. En concret, l'orquestra que vaig escoltar veurà retallat el seu presupost un 60%. El govern actual va ser constituït el 14 d'octubre del 2010 i consisteix en una qualisió entre la VVD (Volkspartij voor Vrijheid en Democratie) "Partit del poble de la llibertad i la democràcia" (em sembla que els hi falten calificatius...) i la CDA (Christen-Democratisch Appèl) "Crida demòcrata cristiana". Potser els noms sonen malament, però pitxor hauria estat la PVV (Partij Voor de Vrijheid) "Partit per la llibertat"; el títol crec que fa referència al fet que el seu lider ha estat absolt de càrrecs per incitar el racisme.
Deizant de banda la política i les diferències mediàtiques entre el cinèma i el ballet o el teatre, l'obre que vaig anar a veure s'enmarcava en el Holland festival (li falten calificatius), del qual no en puc dir massa, perquè aquest era l'únic esdeveniment al qual vaig assistir.
Aqui sota poso una demo de l'obra que vaig anar a veure:
I aqui una foto que vaig prendre resant per a què no apareixés el flaix:
2 hores i 15 minuts de ballet dóna molt de temps per reflexionar, o per dormir, com va fer la senyora del costat. És sorprenent la quantitat de coses que et poden distreure quan ets incapaç de seguir la possible història d'allò que estas intentant mirar. Perquè van mig despullats? la mossa ensenya el pits o és malla transparent? què té de bonic que el noi li passi per sota de les cames? Què té de bonic veure-li el cul a la mossa? aquestes noies tenen més músculs a les cames dels que aparèixen als llibres d'anatomia i puc contar totes les seves costelles. S'ho passen bé? perquè fan aquestes postures tant clarament doloroses? M'ha d'agradar això?
Així que quan vaig arribar a casa vaig necessitar buscar per youtube videos que m'expliquéssin perquè existeix el ballet, i vaig trobar el següent:
Definitivament això no és el que havia vist aquell dia al teatre. Aquesta escena està a mig camí de la de la gimnàstica fins a tal punt que el ballerí (Mikhail Baryshnikov) no se surt ni de la diagonal ni de les quadre emmarcat per les ballerines inmòbils. En acabada l'escena quasi espero un grapat de jutges donant les puntuacions: 6.9. Bravo, aquest home vola! i ho fa amb tanta facilitat! Això és esport, és autosuperació, i fa que algú com jo s'emocioni i ho trobi bonic, i en aquest cas, fins i tot estètic.
Aqui un altre exemple que vaig trobar:
Al principi tenim un minutet per descollonar-nos per la indumentaria (toma malles ajustades i paquet!), però després comença la història. El que vaig trobar més important, és que t'agradi o no el que fa aquest home, ell sembla passar-s'ho bé. No es perd en una tècnica i habilitats impresionants, sinó que en gaudeix i així ho transfet a l'audiència. Tot i que el ballet em sembla una cosa super recambolesca, veure ballar aquest tio és emocionant. Ja no es tracta, per a mi, de si el ballet és interessant o bonic, sinò de si el ballarí, és o no un artista.
Tuschinski és un nom que qualsevol amsterdameny reconeix. És el lloc on molts holandesos s'han emocionat, han somiat i han plorat. És on la fantasia, el drama o l'horror coexistèixen pacificament. I, tot i tractar-se d'una horterada de lloc, es fa estimar.
És un cinema amb una exagerada decoració art nuveau, des de la façana fins a la màquina de crispetes.
El primer cop que hi vaig entrar em va semblar tot plegat molt artificial i injustificat, però ara penso ¿i per què no?
L'orquestrant d'aquesta monstruositat, el senyor Abraham Icek Tuschinski era un polaco-jueu pobre que, tot i el seu somni d'anar Amèrica, es va quedar al port de Rotterdam. No se com, va aconseguir diners per obrir-hi 4 cinèmes allà i un altre a Amsterdam al 1921. Només el teatre d'Amsterdam va sobreviure a la guerra, i avui, s'hi passen tota mena de pel·lícules.
Ja se que fa molt que no escric per aqui. No és que no hagi trobat coses maques per explicar sinó més aviat que n'hi ha hagut masses.
En comptes de fer un pupurri d'artícle amb un matxambrat de tot allò que en penso del caràcter dels japonesos davant d'un terratrèmol de 8.9, de com un premi nobel de la pau assassinava públicament a un home que no havia estat judjat o de l'autoproclamat moviment #spanishrevolution, he preferit mostrar fotos maques prèses des d'una perspectiva a la que no estem acostumats.
