Corse

Farà dues setmanes vaig assistir a un summer school a Còrsega sobre "Com torturar un embrió i extreure'n informació". Per les audiències sensibles, els embrions eren de mosca, peix zebra o gallina i no vam fer cap classe pràctica, sinó que només vam observar pel·lícules que altre gent havia fet gastant-se els impostos dels ciutadans. I no, jo no treballo amb embrions, així que no sé pas què carai i feia excepte que el lloc era una passada:

vista des de l'institut

de camí a les classes (8:30am)

Vaig estar a Cargèse, un poble amb dues esglésies, l'una catòlica i l'altre ortodoxa, i un sol capellà.

Definitivament tot és molt maco, ¿o no?

El que no diuen les fotos és que a Còrsega si no parles Francès no te n'enteraràs de res, i si el parles, et miraran malament. No cal obrir la vikipedia per adonar-se que aquesta illa les ha passades totes. Els pobles són petits i els cementiris grans. Pels camins hi ha cases ensorrades on només s'aguanta l'enreixat. Fins i tot el formatge és tant vell que en surten cucs. Per molta ginesta que hi posis, aquesta illa és trista. No es tracta d'un paradís per als francesos ni d'un lloc per fer-hi summer schools; aquesta illa és dels corsos.